Curs pràctic d'introducció a l'astronomia

Perspectiva real del Sistema Solar

Moviment retrograd

L'impacte del telescopi en la història de les observacions astronòmiques

huygens-83-telescopi

Gabriel Ciscar: Matemàtic i Marí. Entre la gloria i el exili

huygens-88-ciscar

El "Genesis" de los astrónomos aficionados

Se trata de una broma que nos ha enviado por correo nuestro compañero de afición de la Asociación de Alcoy José Manuel López Arlandis. Al que desde aqui damos las gracias y un abrazo muy fuerte:

EL GÉNESIS
………………………………….

.………………………..

1:14 Dijo luego Dios: Haya lumbreras en la expansión de los cielos para separar el día de la noche; y sirvan de señales para las estaciones, para días y años,
1:15 y sean por lumbreras en la expansión de los cielos para alumbrar sobre la tierra. Y fue así.
1:16 E hizo Dios las dos grandes lumbreras; la lumbrera mayor para que señorease en el día, y la lumbrera menor para que señorease en la noche; hizo también las estrellas.
1:17 Y las puso Dios en la expansión de los cielos para alumbrar sobre la tierra,
1:18 y para señorear en el día y en la noche, y para separar la luz de las tinieblas. Y vio Dios que era bueno.
1:19 Y fue la tarde y la mañana el día cuarto. 

………………………………….

……………………………….

1:126 Y despertó Dios el día octavo todavía con agujetas.y vio a Adán y a Eva retozando en el Paraíso. Y vio la lumbrera grande que daba luz a las bestias, los árboles y los telescopios.
1:127 Y dijo Dios: en todos ellos miraréis menos en el Takahashi de 120, pues si no ciertamente moriréis. Y quedó tranquilo. Era la tarde del día octavo.
1:128 Y llegaron las tinieblas y Eva quiso ver las lumbreras de la noche con el Takahashi. Y Adán en su lujuria también miró por él. Y observaron las luminarias con la vergüenza del pecado.
1:129. Y era aún la noche cuando Dios les dijo: ¿qué habéis hecho? ¿Acaso no os di todas las bestias, los mares, las tierras y los semiapocromáticos? Y respondió Adán: fue la mujer, Eva, quejosa del cromatismo y plétora de vanidad. Ella me empujó.
1:130 Y dijo Dios: sentiréis vergüenza de vuestra desnudez, os cubriréis con pieles y alinearéis vuestras monturas. Y cuando la lumbrera menor se oculte y las lumbreras sean visibles, se alzarán nubes de los mares que os causarán dolor. Ocultarán las luces de las tinieblas y empañarán vuestros instrumentos. Y os quedaréis en casa viendo la televisión.
1:131 Y era la noche del día octavo. Y Adán y Eva se ocultaron tras los arbustos con turbación a mirar el Sky 6. Y sus hijos y toda su estirpe los execraron en adelante por lo que hicieron. Crearon Agrupaciones para orar y hacer sacrificios. Para ser agradables a Él y ver las luminarias tras las nubes cuando la lumbrera menor se apaga. Pero Él olvida pocas veces. Y fue así. 

Ciencia y Astrològia

Ciencia y astrologia per raulespert

HF de propagación y Solar-Terrestre Sitio Web de datos

HF de propagación y Solar-Terrestre Sitio Web de datos: - Enviado mediante la barra Google

Eclipse Parcial de Sol 4 enero del 2011

Imatges capturades en la muntanya de Santa Anna, per ASTROXATIVA PACO ENGUIX, i editat el vídeo per JOSEP E. ENGUIX. el 4-1-11.

Graelles per a l'observació visual del planeta Mart

Aquestes graelles s'utilitzen com a planilla quant es fan observacions visuals del planeta Mart quant esta en la seua oposició. L'observació visual i la seua plasmació gràfica mitjançant dibuixos en llapis ha segut de sempre la forma més accessible que han tingut els astrònoms aficionats per a deixar constància de les seus observacions d'aquest planeta en el que els detalls de la superfície en gran part tan sols es poden endevinar. Hui en dia encara es un mètode que podem fer servir si no tenim molta experiència en la presa d'imatges planetàries fent servir una web-cam adaptada a l'astronomia. Te la aventatje que te quedes en un registre molt personal de lo que has pogut observar en aquest planeta tan mític en la nostra cultura popular astronòmica.

Més material que varem utilitzar per a l'observació del planeta Mart

La contaminació de l'aire Altera els eclipsis llunars?

Rafael Rosen

La contaminació de l'aire Altera els eclipsis llunars?

Ha sigut un mes des que els observadors del cel en l'hemisferi oriental van ser tractats amb el més llarg, més profund eclipsi total llunar en les últimes dècades. Molts observadors vigilar acuradament la foscor de la Lluna, ja que corria pel centre de la umbra - La part més fosca de l'ombra del nostre planeta. S'ha adonat des de fa anys que la quantitat de nuvolositat al llarg de les extremitats de la Terra pot afectar a la foscor de l'ombra. Però, podria la foscor de l'ombra s'accentua per la contaminació de la nostra atmosfera?

En el gràfic de dalt es mostra un diagrama fotomètric de l'ombra del 15 de juny de 2011, eclipse total de Lluna, que mostra com la lluentor infraroja propera de l'est (esquerra), part del disc l'ombra difereix de les prediccions teòriques.

O. Ugolnikov i Maslov I.

Durant l'esdeveniment del mes de juny, un trio d'astrònoms russos van prendre els mesuraments fotomètrics de la Lluna eclipsada i va trobar que la part occidental de l'ombra era tan fosc com s'esperava, mentre que la part oriental hi havia regions de diferent foscor que no s'han trobat les prediccions teòriques. L'equip va prendre les mesures amb càmeres CCD equipades amb filtres visible i infraroig proper es va centrar en 501, 673 i 867 nm.

Aquest patró inusual d'ombres alineades amb el camí mirant la llum del sol que va prendre en l'est de Xina, quan s'interactua amb "la contaminació d'aerosols", segons el coautor Oleg Ugolnikov de l'Espai Institut d'Investigació de Moscou.

Aspecte inusual de l'ombra es deriva de la forma de llum del Sol passa a través de l'atmosfera de la Terra - en concret, la troposfera, que s'estén tan alt com 12 milles (20 km) sobre el nivell del mar. En aquesta regió, la llum solar interactua amb les molècules d'aire i es llança del seu curs original. Aquest procés, cridat La dispersió de Rayleigh, És el que provoca cel de la Terra un aspecte blavenc, a causa de l'ona talla la llum solar es dispersa amb major facilitat pels gasos atmosfèrics. Major longitud d'ona de llum roja, no obstant açò, és relativament poc afectada, per la qual cosa passa a través de l'atmosfera de la Terra pràcticament sense obstacles, i després pinta la superfície de la Lluna amb els colors distintius roig vist durant la totalitat.

Les partícules d'aerosol minúscules que formen smog també pot afectar a la llum del sol. Que produeixen la dispersió de Rayleigh quan les partícules són més xicotetes que la longitud d'ona de la llum - i Mie dispersió quan són més grans. Quanta més llum que es perd d'aquesta manera, menys del que fa tot el que arriba fins a la Lluna durant la totalitat. Els cels de Xina van ser en gran part lliure de núvols en el moment de l'eclipse. Així, segons l'equip de Ugolnikov, l'evidència suggereix que l'aire molt contaminat a Xina és responsable de l'ombra més fosca de l'esperat en la part oriental de la Lluna. Per contra, a pesar que la llum del sol que es filtrava en la part occidental de l'ombra de la Terra passa a través de l'atmosfera més de gran densitat de població d'Espanya i Portugal, la umbra no va mostrar signes de "inusual enfosquiment", diu Ugolnikov.

Els russos, no obstant açò, no són els únics científics aprendre com l'atmosfera de la Terra afecta la foscor de l'ombra. En una document recent, Antonio García Muñoz i Enric Pallé, astrofísics de la Universitat de la Llacuna a Espanya, explorar com diferents condicions atmosfèriques afecten els eclipses lunars. "Els aerosols injectats per les erupcions volcàniques i els incendis forestals de gran grandària pot causar un enfosquiment significatiu d'un eclipse", diu García Muñoz. De fet, "la llum solar dispersada pot representar una fracció significativa de la llum solar que arriba a la Lluna eclipsada en condicions d'alt contingut d'aerosols en l'atmosfera." García Muñoz i Pallé també mostren que l'aire que conté nivells de fons d'aerosols dispersen la llum solar 10 vegades més eficient que l'aire sense aerosols, però que els nivells d'aerosol augmente no necessàriament augmenta la quantitat de dispersió.

Però el vincle entre la contaminació de l'aire i Umbras fosc no s'ha establit definitivament. "El manuscrit dels russos només mostra tres imatges que cadascun pot ser vist com una instantània de l'atmosfera de la Terra", diu García Muñoz. "Haguera sigut bé tenir una seqüència d'imatges. Una seqüència que dóna pistes importants sobre l'escala de temps de les variacions d'algunes de les estructures observades "També els contaminants de l'aire en general romanen en el fons 1 o 2 km de la troposfera, molt menor que el 5 -. A altituds de 6 km que ell i Pallé trobar més responsables de causar la resplendor llindar.

Altres fenòmens atmosfèrics, com a grans núvols de pols en l'aire, podria assumir part de la responsabilitat de l'ombra fosca inusualment el mes passat. "La millor explicació és de fet la contaminació per aerosols a Xina, però no podem descartar la presència d'un episodi de les arenes del desert transportat a Àsia", diu Jean-Baptiste Renard de la Universitat d'Orleans a França. I afig que les observacions durant eclipses lunars podria arribar a ser una forma barata d'oferir un estudi de la contaminació atmosfèrica a escala continental.

Hi ha un creixent reconeixement que la llum difusa - No refracció - fa que gran part de la llum de la lluna tenyida de roig es veu durant un eclipse lunar. "La majoria dels fotons que arriben a la Lluna eclipsada es troben dispersos en altituds troposfèric", explica García Muñoz. Que la dispersió és més freqüent quan l'atmosfera s'ha carregat amb aerosols, com les llançades per les erupcions volcàniques. Tota aquesta investigació recent suggereix que els tradicionals (basats ​​en la refracció) model de com s'encén la Lluna durant els eclipses lunars poden haver de ser revisada.

LA SONDA DAWN APLEGA A L'ASTEROIDE VESTA

Recreació de la sonda Dawn orbitant Vesta. Foto: NASA/JPL-Caltech/UCLA/McREL

La sonda Dawn aconsegueix arribar a l'asteroide Vesta
 

Fa tan sol unes hores, a les 7:00 a. m., la sonda Dawn (Clarejar) de la NASA després de recórrer uns 2.500 milions de quilòmetres, ha aconseguit el seu objectiu, l'asteroide Vesta. A partir de les 8:30 a. m. del diumenge els responsables de la missió tractaran de comunicar-se amb la sonda per a saber si ha eixit tot be (Actualització: la NASA ha anunciat que tot ha eixit correctament i s'inicia a següent fase). Si és així, començarà el següent pas: Dawn es col·locarà de tal manera que la gravetat de l'asteroide la capture. Llavors, ho orbitará a una distància de 16.000 quilòmetres. Tardarà diversos dies a completar aquesta delicada operació.
 

Dawn va partir al setembre de 2007 rumb al cinturó d'asteroides, situat entre els planetes Mart i Júpiter. Aquest cinturó està format per centenars de milers asteroides de diverses dimensions. Des de la grandària d'una casa fins als més de 500 quilòmetres de diàmetre. Vesta és la cambra més gran i és l'únic que pot observar-se a simple vista. Té forma esferoidea i un diàmetre d'uns 550 quilòmetres.
 

La de baix és l'última imatge de Vesta enviada per la sonda a 41.000 quilòmetres de distància. Cada píxel correspon a 3,8 quilòmetres. Amb impaciència, els afeccionats a la ciència esperem que l'agència espacial publique les noves imatges que ha pres de l'asteroide des d'una distància més curta. Ha anunciat l'existència d'aquestes fotos a través del seu compte de twitter @NASA_Dawn.

Asteroide Vesta a 41.000 quilòmetres. (Foto: NASA/JPL-Caltech/ UCLA/MPS/DLR/ANADA)

Quan acabe amb aquest asteroide, Dawn prendrà rumb cap a Ceres, al juliol de 2012. També té forma esferoidea i un diàmetre de més de 900 quilòmetres. Tan gran és que en la reunió de la Unió Astronòmica Internacional de 2006, just abans de llançar a Dawn, es va decidir atorgar a Ceres la categoria de planeta nan. Els experts creuen que el més probable és que siga un enorme bloc de gel amb una lleu atmosfera.

Quan es va formar el Sistema Solar fa uns 4.500 milions d'anys, pols, gas i blocs de pedra orbitaven a gran velocitat al voltant del Sol. Els blocs van ser xocant uns amb uns altres i unint-se a poc a poc fins a donar lloc als planetes rocosos: Mercuri, Venus, la Terra i Mart. Els blocs més xicotets són els que ara formen el cinturó. Vesta i Ceres són cossos celestes que no han patit quasi modificacions des de llavors. Tan sol algun colp d'algun meteorit que ha deixat petjada en la seua superfície. Per açò, el seu estudi proporcionarà informació molt valuosa sobre la formació i evolució del nostre sistema planetari.

DESCOBRIMENT EN PLUTÓ

Els astrònoms usant el Telescopi Espacial Hubble va descobrir una quarta lluna en òrbita al voltant del gelat planeta nan Plutó. El petit satèl·lit, noves - designats temporalment com a P4 - va ser descobert en una investigació del Hubble a la recerca d'anells al voltant del planeta nan.

La lluna nova és el més petit descobert al voltant de Plutó. Té un diàmetre benvolgut de 8 a 21 milles (13 a 34 km). En comparació, Caront, la lluna més gran de Plutó, és 648 milles (1.043 quilòmetres) d'ample, i les altres llunes, Nix i Hydra, estan en el rang de 20 a 70 quilòmetres de diàmetre (32 a 113 km).

"Em sembla notable que les càmeres del Hubble ens va permetre veure un objecte tan xicotet tan clarament des d'una distància de més de 3 milions de milles (5 milions de quilòmetres)", va dir Mark Showalter de l'Institut SETI en Mountain View, Califòrnia, que va dirigir aquest programa d'observació del Hubble.
P4 va ser vist per primera vegada en una foto presa amb àmplia Hubble 3 Càmera de Camp el 28 de juny. Es va confirmar en les següents imatges del Hubble preses el 3 de juliol i el 18 de juliol. La lluna no es va observar en les primeres imatges del Hubble, perquè els temps d'exposició més curts. Existeix la possibilitat que apareixia com una taca molt tènue l'any 2006 les imatges, però es va passar per alt perquè es va enfosquir.

El Hubble és un projecte de cooperació internacional entre la NASA i l'Agència Espacial Europea. Goddard de la NASA Space Flight Center en Greenbelt, Maryland, dirigeix el telescopi. El Space Telescope Science Institute (STScI) a Baltimore condueix les operacions científiques del Hubble. STScI és operat per a la NASA per l'Associació d'Universitats per a la Investigació en Astronomia Inc. a Washington.

Per a imatges i més informació sobre el Hubble, visite:

http://www.nasa.gov/hubble
http://hubblesite.org/news/2011/23

Material per l'ensenyament de mecànica celest

 

Moviments del Sol per l'Esfera Celest.

 

Esfera Celest.

 

Eclipsi Total de Lluna 3-4 de març del 2007

ECLIPSI TOTAL DE LLUNA 3-4 -març- 2007 temps... per jsoriano6

Mapes del planeta Mart antics

 

 

Es tracta d'una serie de mapes del planeta Mart d'abans de l'era de les sondes espacials. Estan fetes per un observatori astronòmic britànic i estan fetes durant una de les oposicions del planeta Mart utilitzant un potent refractor. El cas es que l'observació del planeta Mart i el registre d'els detalls que s'observen en forma de dibuix es encara hui en dia una de les millors formes de gaudir de l'observació d'aquest planeta en la seua oposició.

Com tenim més material per a aquesta tasca en pròximes entrades l'oferirem per si algú de vosaltres vol fer-ho servir aquest estiu.

Misatge de benvinguda del president

BENVINGUTS al blog:

Encetem una nova època per a difondre l'astronomia, a tots els que esteu interessats en aquesta matèria, confiem que serà de utilitat les informacions i els nous contactes que este mig ens facilita, i esperem en que la participació de tots els interessats ens porte a contribuir a una major difusió d'aquesta ciència

Paco Enguix

(president del GRUP D'ASTRONOMIA DE XÁTIVA)