dijous, 21 de juliol del 2011

LA SONDA DAWN APLEGA A L'ASTEROIDE VESTA

Recreació de la sonda Dawn orbitant Vesta. Foto: NASA/JPL-Caltech/UCLA/McREL


La sonda Dawn aconsegueix arribar a l'asteroide Vesta
 
Fa tan sol unes hores, a les 7:00 a. m., la sonda Dawn (Clarejar) de la NASA després de recórrer uns 2.500 milions de quilòmetres, ha aconseguit el seu objectiu, l'asteroide Vesta. A partir de les 8:30 a. m. del diumenge els responsables de la missió tractaran de comunicar-se amb la sonda per a saber si ha eixit tot be (Actualització: la NASA ha anunciat que tot ha eixit correctament i s'inicia a següent fase). Si és així, començarà el següent pas: Dawn es col·locarà de tal manera que la gravetat de l'asteroide la capture. Llavors, ho orbitará a una distància de 16.000 quilòmetres. Tardarà diversos dies a completar aquesta delicada operació.
 
Dawn va partir al setembre de 2007 rumb al cinturó d'asteroides, situat entre els planetes Mart i Júpiter. Aquest cinturó està format per centenars de milers asteroides de diverses dimensions. Des de la grandària d'una casa fins als més de 500 quilòmetres de diàmetre. Vesta és la cambra més gran i és l'únic que pot observar-se a simple vista. Té forma esferoidea i un diàmetre d'uns 550 quilòmetres.
 
La de baix és l'última imatge de Vesta enviada per la sonda a 41.000 quilòmetres de distància. Cada píxel correspon a 3,8 quilòmetres. Amb impaciència, els afeccionats a la ciència esperem que l'agència espacial publique les noves imatges que ha pres de l'asteroide des d'una distància més curta. Ha anunciat l'existència d'aquestes fotos a través del seu compte de twitter @NASA_Dawn.

Asteroide Vesta a 41.000 quilòmetres. (Foto: NASA/JPL-Caltech/ UCLA/MPS/DLR/ANADA)

Quan acabe amb aquest asteroide, Dawn prendrà rumb cap a Ceres, al juliol de 2012. També té forma esferoidea i un diàmetre de més de 900 quilòmetres. Tan gran és que en la reunió de la Unió Astronòmica Internacional de 2006, just abans de llançar a Dawn, es va decidir atorgar a Ceres la categoria de planeta nan. Els experts creuen que el més probable és que siga un enorme bloc de gel amb una lleu atmosfera.

Quan es va formar el Sistema Solar fa uns 4.500 milions d'anys, pols, gas i blocs de pedra orbitaven a gran velocitat al voltant del Sol. Els blocs van ser xocant uns amb uns altres i unint-se a poc a poc fins a donar lloc als planetes rocosos: Mercuri, Venus, la Terra i Mart. Els blocs més xicotets són els que ara formen el cinturó. Vesta i Ceres són cossos celestes que no han patit quasi modificacions des de llavors. Tan sol algun colp d'algun meteorit que ha deixat petjada en la seua superfície. Per açò, el seu estudi proporcionarà informació molt valuosa sobre la formació i evolució del nostre sistema planetari.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada